Emotivitat al Ple de Sant Fost

L'opinió dels lectors

No estic gaire introduït en temes de política municipal, tampoc és la meva feina. Malgrat això em permeto unes reflexions relatives al primer ple de la nova legislatura del passat 6 de maig. La política com qualsevol altra feina hauria d'estar regida per la màxima racionalitat de què siguem capaços. Intentant que l'emotivitat no emboiri aquesta labor. Atent, per internet de l'evolució del ple, no se li escapava a ningú una alcaldessa amb una actitud hostil, potser agressiva a vegades amb sarcasme, traspuava ressentiment. Aquest salt sobtat de l'oposició al govern potser, li ha encoratjat per donar sortida a sentiments de frustració. En definitiva, massa emotivitat. Una emotivitat perillosa si ha de ser la guia de la feina del nou govern presidit per la Sra. Sanmartí. No entro en els continguts dels enfrontaments. No tinc prou informació ni preparació. En altre ordre de coses, és molt sorprenent que el canvi de pensament només d'un jove regidor, pugui determinar tota una política municipal. Un canvi absolut de govern i tota la implicació que comporta: la decisió d'un sol noi! Amb tot el respecte per la seva joventut. De ben segur que és legal i democràtic, no per això coherent o desconcertant. Tant de bo tinguem un govern regit per la racionalitat i no per les emocions. Em permeto anotar i recordar algunes de les emocions bàsiques: ira, ràbia, frustració, por, fàstic, etc.

Xavier Conesa Lapena / Sant Fost

Edicions locals