Estampes d'estiu

Perdius, pardals i tórtores picotegen entre  la palla, ajaguda encara sobre el rostoll, mentre el gra va cap a les sitges.  Enguany la collita de cereals, els antics i els convencionals, serà magra, les pluges no han acompanyat quan calia. També s’han perdut els cigrons i les mongetes del ganxet. Quan no és per falta d’aigua, són les plagues, a pagès sempre es feineja amb la incertesa del resultat.

El curs escolar s’ha acabat  amb un nivell de normalitat força alt, malgrat la pandèmia. Les festes de graduació dels instituts han tornat a treure el cap i amb la selectivitat aprovada o no, adolescents i joves de diferent condició forçaran, novament, els límits.

Per salvar l’economia ja tenim les terrasses plenes de dia i els locals de nit oberts. Fora mascaretes, que les vacunes fan davallar les gràfiques a bon ritme. Les platges estan a punt per torrar pells arrebossades de sorra i salabror. Les guinguetes de vora el mar tornaran a servir paelles, musclos al vapor, calamars a la romana i amanides de bossa i regaran les assedegades goles amb cerveses, sangria o begudes  carregades de sucres  i cafeïna.

Festivals de teatre i música per tots els gustos ompliran espais emblemàtics de poblacions costaneres,  de capitals  i d’indrets tranquils de planes o muntanyes. Noms de renom,  a l’abast de poques butxaques, lluiran als cartells de promoció.  Artistes emergents o de repertori tornaran a  comprovar, altre cop, que l’alternativa a l’atur és la precarietat. A poc a poc descobrirem programes de festa  major carregats d’ambició i altres que quedaran curts per migrats pressupostos, pors o mirades de curta volada dels polítics de torn.  

Els creuers turístics tornen a salpar per la Mediterrània.  Al mateix temps,  fràgils embarcacions  carregades de precarietat  posen rumb a l’esperança mentre els vaixells que podrien salvar vides resten bloquejats als ports. Les rutes frontereres  del nord queden obertes  i es promocionen a les fires europees. Les del sud  continuen tancades amb concertines,  pany i forrellat.  És el  cercle viciós de la desigualtat, l’exclusió i la pervivència dels privilegis de qui estem a aquest costat de la ratlla.

I es parla encara de presos polítics, d’indults i d’amnisties. Un eventual alleugeriment parcial a la tensió i el dolor d’un conflicte que seguirà present.  Mentre  no cessi  la repressió i es plantegi una solució que pugui ser votada, el contenciós persistirà.

Cíclicament, estampes d’estiu, estampes de tot l’any.
 

Edicions locals