La lluita contra la LGTBI-fòbia, el primer pas és l'autocrítica

L'opinió dels lectors

És ben sabut que el capitalisme sempre troba les maneres d’adaptar-se a tot allò que li pugui anar en contra per tal que sembli que respecta els drets humans i la lluita LGTBI+ no n’és menys. Fa un temps, el col·lectiu LGTBI+ estava totalment invisibilitzat i va començar a ser visible amb les protestes d’Stonewall. El capitalisme, d’una manera molt subtil, va començar a adaptar-se a aquestes dinàmiques: posant la bandera irisada als seus logos durant el mes de juny, venent samarretes amb el lema “Love is Love”, etc. Però quan es tracta de fer accions reals per arribar a la inclusió real del col·lectiu no es fan. Un exemple és la taxa d’atur que pateixen les persones trans, que arriba fins al 85%.
    Per canviar-ho, d’una banda, s’ha de normalitzar entre els més petits la diversitat de famílies i de referents LGTBI+ i s’ha de fer de manera transversal durant tot l’any i en tots els àmbits de la vida. No serveix de res que se’n parli només el 28 de juny, ja que així acaba convertint-se en un fet anecdòtic i no en un fet normalitzat. Tot això, s’ha de fer des de l’educació però també des dels referents culturals – com ho és l’escola-, és a dir la xerrada que es fa a les aules, o a qualsevol altre entorn educatiu, ha d’anar acompanyada de referents LGTBI. No només a l’escola sinó als contes que s’expliquen o a les pel·lícules que es miren, així cala d’una manera molt més subtil, però també molt més profunda perquè es fa sense adonar-se’n. A més de tot això també s’ha de combatre des dels petits comentaris LGTBI-fòbics, corregint-los per a poder arribar millor als individus. Tot això s’ha de fer a més de respondre a cada petit comentari LGTBI-fòbic que es digui a l’escola, cal que hi hagi coherència en el discurs perquè cali el missatge.
    D’altra banda, cal que siguem conscients que encara ens queda molt per millorar. Molts cops, a la societat occidental diem que la LGTBI-fòbica ja està superada, amb certa superioritat moral, quan realment no és així. Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia s’han registrat, des de l’1 de gener, 92 agressions LGTBI-fòbiques. Lligant això amb la importància dels referents culturals, cal que siguem conscients que encara ens queda molt per millorar i que hem de fer autocrítica per tal de reaccionar, ja que si creiem que ja ho tenim tot superat mai no avançarem.
    Finalment, les persones que formem part del col·lectiu LGTBI+, cal que siguem conscients que si patim una agressió LGTBI-fòbica no és una qüestió personal, sinó un fet estructural. És a dir, el sistema cisheteropatriarcal se sustenta amb la discriminació de les minories i els col·lectius més petits que s’allunyen de la norma i tot això es manifesta en tots els àmbits, fins i tot a les administracions i relacions socials. Ser-ne conscients ens farà reaccionar d’una manera diferent que si no ho fóssim, no ens sentirem culpables i ens serà molt més fàcil explicar-ho i fer-ho visible.

Ariadna Prat - Membre d'Ara Mollet ERC

 

Edicions locals