Anotacions al marge (V)

Politicòleg

El cel de setembre adopta un tel gairebé imperceptible de melancolia, de premonició d’un barroquisme que escombrarà la lluminositat de l’esborronadora serenor de l’estiu, i el fa més apte per a l’apreciació de les formes arquitectòniques, del seu llenguatge de cossos i superfícies donant-se pas gentilment en el joc de llums i ombres. La natura, fotogènica durant tot l’any, dona pas a l’esplendor de la civilització. Mon pare, recordo, podia desvetllar nous matisos de la lluna fotografiant-la amb ofici en el seu impertèrrit ritual diari al terrat de casa, totalment despullada o embolcallada en la silueta dels edificis, fes fred o calor. Aquests dies és el torn d’impregnar-nos de l’impacte del rastre humà, sovint efímer malgrat la impressió d’indelebilitat, ara en el màxim esplendor que ofereix l’atmosfera de setembre.

Retallada en rotund blanc i negre, de línies diàfanes i inconfusibles, des del meu terrat puc contemplar el triomf de l’enorme sitja de la Farinera Moretó, la qual si bé ens recorda al seu budellam el passat agrícola d’aquest indret, la seva persistència es veu coronada pel llorer de les modernes instal·lacions de telecomunicacions, o bé pels pàmpols d’una impròpia exuberància tecnològica al servei del nostre esma embriac. Dialoga amb altres construccions prominents de la ciutat, com un campanar ja ofegat al centre, un inhòspit hotel a peu d’autopista als confins o l’adusta i inquietant torre de guaita de l’ajuntament nou, totes arrelant el seu poder eclipsat o en auge en la nostra terra, totes amarades del nostre anònim gregarisme. Però des de la seva talaia, investida de llum austera i pell despullada, la Farinera fa valer el seu regnat sobre les altres i contempla l’agonia de xemeneies com les de la finida Teneria.

Des del sud ha substituït l’hospitalitat simbolitzada pels xiprers com una contundent fita que marca un no-indret, una Transbesònia que més que acull, deixa que transitin els passavolants sense deixar-hi rastre. I a les entranyes, segueix processant silenciosament un dels fonaments de les nostres irrellevants vides, gra a gra.

 

Edicions locals