Mollet clama per ser escoltada i atesa

L'opinió dels lectors

Els darrers anys hem vist com han proliferat col·lectius a la ciutat (PAH, Atzarola, Mollet pedala, Salvem el Calderí, Plataforma per la sanitat pública...) abanderant reivindicacions de justícia social, ambiental, d'emergència climàtica, pobresa... Les notes en comú són la participació ciutadana, la solidaritat i unes fortes conviccions de millora col·lectiva; actuen denunciant injustícies, plantejant solucions i exigint diàleg amb les administracions, entre altres. Però totes s'han anat trobant amb el silenci, el menyspreu o el menysteniment de l'ajuntament.
On nosaltres veuríem uns aliats per fer un Mollet millor l'ajuntament hi veu l'enemic a batre.
La lluita col·lectiva i, per declinació, l'associativa sovint ha de trencar amb les normes establertes, sobretot si aquestes són injustes o ignominioses (a judici de qui les emprèn, lògicament).
Per fer-ho, el més probable és que no només transgredeixi les mateixes normes que vol combatre, sinó que en transgredeixi d'altres, a opinió nostra res justifica res, però gairebé sempre és l'única manera que el "poble" té de fer-se sentir i d'imposar un canvi de rumb a les derives totalitàries dels poders i de qui ens governa.
La legitimitat de les accions s'acaben refermant amb els anys i són aquests, els anys, els que atorguen la bondat o no de les mesures empreses, a partir de la mateixa visió col·lectiva mutada.
Exemples d'això  en trobaríem milers al llarg del planeta i de la història.
Grans gestes i petites victòries que ens han dut on som; dret al vot universal, sanitat pública, llibertats col·lectives, finalització de l'esclavitud, escola pública, dret a unes condiciones laborals dignes, jornades de 8 h, el camí cap a la fi de  discriminacions per motius de raça, gènere o orientació sexual.
Si hi ha un col·lectiu disposat a esforçar-se per assolir-ho; *primer* ho hauríem de celebrar, *després* posar en valor el que ens denuncien i *finalment* decidir si hi donem suport incondicional o amb matisos i reserves i, si en tenim, proposar alternatives, si la manera amb què ho fan no és del nostre grat.
No podem deslegitimar el que reclamen per com ho reclamen, no ajuda a avançar i només legítima l'statu quo.
Per tot, creiem que hauríem de mirar horitzons més amplis _pel bé comú_ i denunciar les mancances, els abusos, les injustícies i els drets dels nostres barris i veïns al costat de qui té l'atreviment de fer accions en aquesta línia, com ocupar una antiga oficina bancària abandonada fa anys.

Federació d'Associacions de Veïns de Mollet del Vallès

Edicions locals