Reflexions sobre un POUM erroni. Hauríem d'haver apres que en habitatge tampoc es pot estirar més el braç que la màniga

Arquitecte i activista

Les últimes setmanes s’ha parlat molt del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mollet del Vallès i voldria aportar-hi algunes observacions que ajudin a entendre la magnitud el problema. El POUM no ha començat com un POUM. La llei d’urbanisme li "exigeix" dos pilars fonamentals: la participació real (el debat ciutadà) i en conseqüència un model consensuat de ciutat i no formulacions tècniques opaques. Proves de què això no s’ha produït són, que a les insuficients sessions de treball què s’ha convocat a la ciutadania, s’ha amagat el debat sobre els desenvolupaments més importants: el macro-barri del Calderí, els dos edificis probablement il·legals de can Borrell o els blocs de 5 plantes i 9.000 m² de serveis a Santa Rosa.

D’entrada, un procés que ha de ser piramidal amb una gran base de participació i idees, s’ha invertit. Ara l’evidència és, que si el què es demanaven eren solucions a la contaminació de l’aire, al soroll i en definitiva millorar la qualitat de vida, les increïbles respostes de l’arquitecte redactor van ser: textualment «aquest POUM és habitatge, habitatge i més habitatge» i que desconeixia els nivells letals de contaminació de l’aire per NO2 i micropartícules de la ciutat.
El POUM és una bola de neu descontrolada. I ara tenim aquest model invertit, que per motius que desconec, fixa com a vèrtex la variable més alta possible d’habitatge a construir, que irresponsablement dispara altres valors numèrics cap al col·lapse mediambiental. Com no vull avorrir-vos (i anar en contra de l’essència del POUM), em limitaré a donar quatre números sobre Habitatge i altres drets universals com l’Aigua Potable o l’Energia.

La població de Mollet fa més d’una dècada que decreix. Mollet assoleix la seva màxima població el 2009 amb gairebé 52.000 habitants. Des del 2010 al 2017 el seu creixement és negatiu, repuntant una mica els dos anys següents. El 2020 té un 1,7 % menys d’habitants que el 2009. Malgrat aquest descens global, l’Institut d’Estadística de Catalunya pronostica que Mollet podria tenir el 2033 entre 54.715 i 54.728 habitants segons els escenaris anomenats padronal i mitjà. També considera un tercer escenari, l’alt, que se sustenta en l’augment del component immigratori mundial que repercutiria amb molta intensitat en el creixement. El mateix IDESCAT afirma que l’escenari més probable és el mitjà, perquè el padronal normalment ignora les persones que han marxat del país i l’alt, on la immigració estrangera té molt pes, és un paràmetre molt imprevisible.

Així doncs, amb valors molt dubtosos com que la natalitat o les immigracions de fora de la Unió Europea creixeran i tota la resta negatius, es podria triar 54.728, però sent un pronòstic molt conservador.  

Llavors, per què el POUM proposa edificar per a 6.850 persones i no per a un valor ja majorat com 3.330? Per què si les immigracions de catalans, espanyols i europeus o el creixement vegetatiu és negatiu, volen fer créixer Mollet més d’un 13 %?

Una segona dada conclou que aquest POUM es fonamenta en un error de base. Les persones inscrites en el Registre de Sol·licitants d’habitatges amb protecció oficial de Mollet el 2.020 eren 777, però aquell any només se’n van inscriure 173, els tres anys anteriors una mitjana de 230 i els sis anteriors només de 106. Això fa pensar que caldria revisar aquest 777 perquè moltes de les sol·licitants, més que probablement, ja estiguin reallotjades a altres llocs.        
Així doncs, amb dades de l’IDESCAT de 2,69 persones/habitatge, Mollet hauria de crear urgentment entre 288 i 1.014 habitatges. I per què aquest afany de l’equip de govern d’embotir 2.397 habitatges aproximadament?  Més enllà de l’oxigen financer amb la recaptació per llicències d’obres o impostos municipals com l'IBI, vull esbossar que suposaria aquest creixement injustificat, en la demanda d’aigua potable i energia i els seus impactes en el Medi en plena Emergència Climàtica. Per exemple, en el cas de l’aigua, segons dades del mateix POUM, l’increment dubtós de 2.109 i 1.383 habitatges respectivament (i la resta de serveis necessaris associats) suposarien entre 521.407 i 341.918 m³/any. Fent servir la pedagogia que reclama el Pla, caldria un consum suplementari d’entre 350 i 225 piscines olímpiques de 50 metres. I si tota Catalunya continua en aquesta tendència en espiral ecocida, com així està sent, caldran 241 Hm³ anuals que representen inundar més territori amb l’equivalent al pantà de Susqueda (el més gran de la Conca Interna) i, any rere any, resar perquè plogui.

Per acabar, afegir que els moviments socials no enganyem a ningú, les dades són objectives i la realitat molt preocupant. Com que tampoc venem fum, sinó que proposem projectes als partits polítics, els demanaríem ser més curosos i fidels a l’anàlisi de dades i sobretot, explorar models alternatius abans de «regalar» el 70% del territori a fons voltors (amb tot el que això significa) per obtenir engrunes d’habitatge de protecció oficial inaccessible a la gent més necessitada.
Si voleu, el segon capítol versarà sobre com es fan llars a la cara Barcelona amb entrades de 15.000 euros i quotes mensuals d’uns 400 sense hipoteques, mentre la falsament anomenada Protecció Oficial, requereix 60.000 euros trinco-trinco i una formosa hipoteca de les quals han fet de Catalunya la reina mundial dels desnonaments.

 

Fill de Lluís Ansó, l’històric activista en defensa de Gallecs, aquest arquitecte amb un màster en Estructures ha continuat la tasca del seu pare al capdavant de l’Associació de Veïns, l’Ateneu i la Plataforma de Defensa de l’espai rural.

Edicions locals