Sense dates: La guerra

El passat dimarts 2 de desembre vaig presentar al Casal Cultural un llibret amb el títol Dels poemes en trauràs les dates. Voldria aprofitar les columnes que em queden fins a l’agost per exposar, a partir d’un poema del llibre i amb el títol Sense dates, els pensaments més personals que ara m’envolten.

Una casualitat absolutament prescindible va fer que quasi coincidissin la mort de l’escriptora Almudena Grandes i la presentació d’aquest llibre. La maleïda casualitat s’accentua si tenim en compte que en un apartat del llibre hi són transcrits dos poemes inspirats per la lectura d’un llibre de l’esmentada escriptora madrilenya El corazón helado. Per això començo aquesta etapa de manera gens esperada: retent-li homenatge. Un dels dos poemes diu:

Me atrinchero en tu cuerpo,
cual soldado vencido,
esperando.
Esperando que llegue
la bala perdida
del desatino.

El soldat s'envolta dels pensaments i dels records del seu amor per a construir una trinxera protectora. No té cap altre recurs que l’amor per a defensar-se de la por, de la soledat, del dolor. Tanmateix, és ben conscient d’en quina situació es troba i ho expressa amb paraules que sobresurten de l’ofec de la ferotge, despietada, inhumana lluita entre trinxeres. Envoltat de l’amor imaginat, del cos protector de l’estimada, de l’abraçada de vida, espera. Espera.
I sap molt bé què espera: la conseqüència de la bogeria: “la bala perdida del desatino”. Aquell assalt amb atacant i víctimes anònimes; el cop mortal senzillament perquè, ell, està allí. Envoltat de l’amor idealitzat, espera la mort amb la bala perduda de l’estupidesa humana, de la guerra.

Quantes vegades deu haver passat això? ¿Quantes vegades un home, una dona s’han trobat a les envistes de la mort i, vençuts, no han tingut altre recurs que “atrinxerar-se” amb el cos de l’amor com  a somni de salvació? Les cartes de soldats, en són horrorosos testimonis de la humana humanitat assassinada, esgarrifoses proves del menyspreu a la persona i a la vida.
El dolor de la mort, especialment de guerra o per la guerra, no té ideologia. Quan es mata, s’elimina un adversari, per sempre, i es malpareix l’enorme dolor de la pèrdua, per sempre. Dolor del disbarat; com el disbarat que engendra les guerres. Darrere totes les morts, hi ha sempre un dolor humà.

N.B. Podeu trobar el llibre citat a la llibreria L’Illa, de Mollet.
 

Edicions locals