Grisos i ombres

Portaveu de la PAH Mollet i Baix Vallès

Corren temps difícils pel dret a l'habitatge. Un problema que ve de lluny agreujat per la nova crisi econòmica, derivada de la COVID-19. Poder donar resposta a aquesta emergència passa per canvis polítics. Deixar enrere les rentades de cara amb tot allò que dona vots i no deixar de banda un sector social cada cop més gran: el que veu truncades les seves il·lusions per una precarietat sobrevinguda.
No es pot invisibilitzar el que incomoda, cal contundència per afrontar-ho i posar solucions. Això no passa. Els temps administratius van a un ritme massa lent. Un ritme que no està a l'altura dels drames que porten a les famílies a perdre la seva llar. Parlar de problemes d'habitatge greus va d'això, de persones desnonades.
A la nostra ciutat, aquest problema creix i creix. Un parell de mostres clares d'això serien, per exemple, que l'última assemblea d'assessorament de la PAH va superar les cent persones o els deu desnonaments que hem hagut d'evitar només al novembre (malauradament sabem que han estat més, però només arribem a qui busca el nostre suport). Evitats que no resolts. Un desnonament aturat en porta o suspès amb les gestions prèvies, no és més que allargar una situació angoixant a l'espera d'una solució definitiva que sembla no arribar mai.
Que cal per evitar-ho? Per una banda, ampliar els recursos i millorar els mecanismes municipals per poder donar una resposta eficaç i ràpida a les famílies que pateixen aquesta situació. Cal més pressupost per cobrir l'emergència de l'habitatge. No donarà beneficis econòmics com altres inversions, però si donarà els beneficis morals que tota administració preocupada per les seves veïnes i veïns necessita.
Per una altra banda, que els jutjats actuïn amb conseqüència a la realitat, aplicant les lleis i normatives per afavorir a les més vulnerables i no reinterpretant-les per afavorir als bancs i voltors. No podem normalitzar la presència de forces policials, per garantir que les famílies siguin desnonades, com pretén el jutjat núm. 3 de Mollet. No ho oblidem, els jutges són els responsables de la presència dels mossos en els desnonaments.
Sigui com sigui, el que no ens podem permetre és que ens empenyin a una guerra entre veïnes per manca d'informació o per un discurs que criminalitza a qui ha perdut la feina i no pot accedir a les normes del mercat.
Mentre això no millori, com porta fent els últims deu anys, la PAH, amb la solidaritat i suport mutu com a únic recurs, seguirà donant a conèixer els seus drets a les persones que ho necessiten i compartint les eines per assolir-los.
 

Edicions locals