Aterrem a la revolució tecnològica, on actualment des de casa teva sense necessitat de sortir al carrer pots fer la teva compra o gestionar les teves finances. Però, és això realment una comoditat accessible per a tothom? Estem atenent adequadament les necessitats de tota la població?

A conseqüència d’aquesta revolució tecnològica neix un nou fenomen d’exclusió social: la digitalització de tots els serveis, la qual crea una gran bretxa digital entre la gent gran. I el problema i la realitat més actual que poden observar són les dificultats que la gent gran està patint per poder gestionar les seves finances. La banca va passar d’enviar a la majoria de les seves usuàries de la “finestreta” d’atenció al caixer automàtic, la qual cosa ja va suposar un gran esforç per la gent gran en aprendre a operar des dels caixers, perdent aquesta atenció propera i de cara a cara, molt més accessible per a poder resoldre dubtes i atendre a les seves necessitats, i d’això s’ha passat al tancament massiu d’una gran quantitat de sucursals bancàries i de caixers automàtics, quasi la meitat de municipis catalans no disposen ni de sucursals bancàries ni de caixers automàtics, obligant a la població com a resultat a gestionar les seves finances de manera 100% virtual.

Ja no es tracta només de què no tothom disposa dels recursos i les eines necessàries per a poder portar a terme aquestes operacions, sinó també de les dificultats i els obstacles que es poden donar tot i disposar de les eines i els recursos necessaris. La nostra gent gran necessita l'acompanyament i l’atenció directa per atendre les seves necessitats.
Així doncs, la gent gran requereix l'empara de les administracions públiques, com els ajuntaments i altres ens, per forçar i exigir-ne a les entitats bancàries el no tancament de moltes sucursals i el foment de l’atenció directa.

Ja són molts els ajuntaments que han actuat per fer front a aquesta problemàtica, com és l’exemple del Vendrell, que augmenta els impostos dels bancs que fan ús excessiu de la via pública amb els caixers automàtics exteriors en aquest cas. O com l’Ajuntament de Montornès del Vallès, on el seu alcalde José A. Montero i tota la resta de forces polítiques del municipi, han presentat una carta a les entitats bancàries reclamant atenció presencial i adequada a la gent gran. O un altre exemple molt clar és el nou servei que ofereix l’Ajuntament de Barcelona activat recentment que tot i no centrar-se en la banca, sinó en més gestions administratives, fa un acompanyament amb un equip d’agents TIC que s’encarrega d'assessorar a persones que no estan molt habituades a l'ús de la informació i la comunicació (TIC) i l’administració pública per realitzar tràmits i gestions administratives. D’aquesta manera es pretén garantir l'accés de tota la ciutadania a les eines digitals i així doncs, reduir aquesta bretxa digital, que cada vegada és més evident des que va arribar la pandèmia de la COVID-19, sobretot en els col·lectius més vulnerables.

Cal fer costat a la gent gran i recolzar des de les institucions campanyes com la de “Soy mayor, no idiota”, campanya impulsada per Carlos San Juan, un home de 78 anys que ha aconseguit fins a 600.000 firmes per demanar un tracte més humà a la banca.

Per tant, potser és el moment de fer-bé autocrítica i plantejar-nos, que podem fer, a quin acord es pot arribar per part de totes les administracions públiques i quines solucions es poden trobar per resoldre conjuntament aquesta problemàtica, que actualment està augmentant el risc d’exclusió social d’una gran part de la nostra població.