Després de les darreres reformes laborals, tan lesives per a la classe treballadora, l'acord de reforma laboral equilibra la relació de forces entre les treballadores i els treballadors i l’empresariat. Això no passava d'ençà que es va signar l’Estatut dels treballadors, el 1980.
La reforma beneficia els sectors més precaris, com són el sector de serveis, hostaleria, restauració i comerç, on majoritàriament treballen dones i persones joves, amb els pitjors contractes i els salaris més baixos. Amb l’eliminació del contracte per obra i servei i el reforçament del contracte fix-discontinu es pretén formalitzar contractacions indefinides més estables que permetin construir un projecte de vida més sòlid per a moltes persones.

Recordem que el nombre de dones que tenen un contracte temporal a temps parcial pràcticament dobla el nombre d’homes amb aquest tipus de contractes. A més, a aquesta major precarietat que pateixen les dones al mercat de treball, cal afegir el desequilibrat repartiment de les tasques de cura i de les tasques domèstiques que es produeix entre homes i dones.
La reforma laboral s’ha quedat curta en aquests aspectes, per exemple, segueixen faltant mesures de conciliació i gestió del temps, no de polítiques destinades a les dones, sinó d'eines i instruments que pal·liïn els problemes que generen les cures, però esdevé un punt d’esperança per a la lluita contra les desigualtats en l’àmbit laboral. Cal posar en relleu que la situació de desigualtat que pateixen les dones en l’àmbit laboral té com a conseqüència directa un perpètuament de la pobresa femenina.

Juntament amb la reforma laboral, ens hem de felicitar per l’augment del Sou Mínim Interprofessional (SMI) a 1.000 €. Amb aquest salari ens apropem una mica més a l'SMI mitjà de la Unió Europea. D’aquesta mesura se’n beneficiaran directament els salaris més baixos de molts Convenis Col·lectius, justament dels sectors més precaris.
Ens queda molt camí per fer, però queda palès que la unió fa la força!