Aquestes últimes setmanes estem veient com l'Associació de Municipis de l'Arc Metropolità, -el xiringuito per "tenir més força", que es van muntar fa un any Monràs i els alcaldes i alcaldesses de Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Martorell-, està utilitzant les ocupacions com a cavall de batalla. El seu manifest i les diverses aparicions als mitjans, estan alimentant l'operació global de desinformació i criminalització sobre les ocupacions, a la recerca d'un enduriment que ha de perjudicar a les famílies en exclusió residencial.

Un joc pervers, que només pot alimentar la misèria de les persones més vulnerables, l'odi entre veïnes i la guerra entre pobres que han potenciat, històricament, les seves polítiques continuistes hereues del franquisme, disfressades de progressisme.

El problema amb l'habitatge és cada dia més gran. Ve de lluny i té unes bases estructurals i uns pactes polítics que no interessa recordar. El que interessa és eludir responsabilitats, escombrar sota la catifa i quan ja no hi ha forma d'amagar la realitat, desvirtuar-la i pervertir-la.
Entre polítics i especuladors, han convertit el dret a l’habitatge en un bé al que una gran part de la població no pot accedir i una altra veu com la tiren al carrer. Cal augmentar l'habitatge social per fer-lo accessible a qui menys te. No HPO, habitatge social en funció als ingressos. Les veïnes de Mollet pateixen, les desigualtats entre barris creix, però es continua fomentant un elitisme fictici.
Responsabilitat política és afrontar per igual, tant l'urgent com l'important. Fer polítiques duradores i no polítiques electorals per mantenir la cadira cada quatre anys. En habitatge, l'urgent és donar resposta immediata a qui està perdent casa seva o no pot accedir a una. El rellevant, fomentar mecanismes per evitar que es repeteixi la situació d'emergència que patim ja fa massa temps.

No cal inventar la roda, n'hi ha prou per fer valer les lleis que ja tenim. Lleis que redueixen els beneficis dels grans especuladors, posant per davant a les famílies. A Mollet, els pisos buits doblen la totalitat dels desnonaments, però sembla una utopia l'aplicació de les lleis 24/2015 o la 1/2022.
Responsabilitat política és parlar amb propietat dels problemes i no mesclar les coses, a menys que es busqui confondre a la població i confrontar-la. Si realment preocupa la situació de les famílies, que el sistema ha portat a ocupar un habitatge, existeixen solucions i el que sobren són excuses. Aquestes persones són víctimes d'unes administracions passives que fa massa temps no las te a la seva agenda. Ara se les criminalitza amb discurs mancat de veracitat i totalment feixista.

La mala gestió dels Ajuntaments durant anys, és part responsable de l'existència de certes màfies -que si s’han de combatre- que fan l’agost amb la desesperació de les persones més precaritzades. No són aquestes màfies, ni la màfia immobiliària la que pateix. Les últimes declaracions de Monràs a TV3, són un atac directe a les famílies en exclusió residencial i d’una irresponsabilitat sense precedents que només fomenten l’odi entre veïns i veïnes.

Cal expulsar el discurs de l'odi del nostre entorn, no expulsar a les nostres veïnes.