El preu de passar calor

Politicòleg

El ventall de mots relacionats amb la calor és extens i ric i es recrea en els matisos d’intensitat i també de qualitat. L’experiència ens ha fet passar per tota mena de coccions estivals, de les més suaus a foc lent fins a les més cuitoses a foc ràpid i fulminant, i és per això que tenim tota mena de paraules. Però per al que ens està venint, crec que les paraules no seran suficients per a descriure-ho. Ja no és només veure com els plataners es desprenen de fulles a principis de juliol per estrès hídric o el Torrent Caganell amb una inquietant persistència en mostrar les seves entranyes arenoses i dessecades.

Sovintegen notícies sobre la crisi climàtica com si ens haguéssim de mentalitzar en el sentit de canviar d’hàbits i, en el millor dels casos, despertar la nostra consciència per a exigir als nostres líders un gir en les polítiques tradicionals. Sospito que la redundància en els tòpics –separar la brossa i reciclar, canviar hàbits de consum, estalviar en subministraments...- que és una simple campanya per a mentalitzar-nos no només que cal reajustar el nostre nivell de vida a la crua realitat de la disponibilitat i sostenibilitat dels recursos de subsistència, sinó que haurem d’assumir el cost d’aquest reajustament sense un repartiment equitatiu.

Veieu com la crisi de la guerra a Ucraïna incideix en els preus de l’energia i, de retruc, en la inflació. La connexió amb la crisi climàtica pel que fa als costos de producció energètics, en els quals ara incloem la destrucció dels ecosistemes i la finitud d’alguns recursos, és evident. El que no és tan evident és que l’estructura de repartiment de costos social i acaparament de beneficis en mans privades es reitera com una constant subjacent. I potser aquest és el problema real.

Cal pensar si n’hi ha prou amb uns abonaments gratuïts per a una xarxa ferroviària que deliberadament s’ha desinvertit durant dècades, si els impostos a les energètiques i als bancs són ara suficients, o bé si cal subvencionar el preu dels carburants. Això no s’aguanta per enlloc. Quan engeguem el ventilador cal meditar si el preu d’aquest gest és just. No ho és ni ho serà si es mantenen certs marges de benefici, sotmesos a la lògica extractiva empresarial, i només es pretén que en retornin a la societat les molles en forma d’impostos. Cal pensar si és més just si la societat, a través de l’estat, és l’encarregada de generar i subministrar els recursos, perquè preparar-nos per a afrontar la crisi climàtica també significa garantir que el repartiment del cost serà equitatiu i just.

 

Edicions locals