Cal tenir valor

Politicòleg

Fa pocs dies les Colles de Torrats i Morats i l’Ajuntament de Mollet van ser objecte d’una mena de campanya impregnada d’ànim injuriós i mala fe, basada a afirmar que la concorreguda cursa en roba interior infantil, que es fa des de fa més de 25 anys, sexualitza i posa en greu perill els nens i nenes. Evidentment, els qui feien aquestes sobtades afirmacions, a banda de ser aliens a la nostra ciutat, es van presentar com a salvadors de la moral i, suposo, del bon gust. No es van dirigir ni oferir directament a la ciutat i als veïns i veïnes, no: van treure pit a les xarxes socials i se’n feren ressò, mitjans de comunicació minvats de criteri periodístic i mancats del mínim rigor exigible. El més trist de tot, però, és que tots els implicats en aquesta falsa polèmica són ostatges involuntaris de la seva responsabilitat: no poden contestar en els mateixos termes a una simple infàmia perquè no volen –i tenen raó en això– donar espai mediàtic a qui és capaç de manipular i intentar fer mal al consens i la convivència a la ciutat per obtenir-ne rèdits polítics. La impunitat de les seves actuacions els dona valor per a fer el que fan.
Certament, cal tenir valor per pervertir el sentit d’una simple cursa en roba interior en què a banda d’adults, participen nens i nenes duts allà per pares i mares. Sé de gent de Torrats –i podria afirmar la mateixa cosa de Morats– que ara es deixen la pell per tal que tothom s’ho passi bé per festa major, que de petits van participar en aquesta cursa fa anys i ara no en tenen sinó només bons records. Conec pares i mares, oncles i tietes, avis i àvies d’alguns participants i són persones plenament responsables que saben perfectament què convé i què no convé per a la seva quitxalla. Puc assegurar rotundament que alguns dels valors que estan intentant transmetre a les Colles és la feina en equip, assolir objectius divertint-se, posar en comú l’esforç personal compartint recursos i habilitats, ajudar els altres i donar-los espai i veu, i no preguntar a ningú nou d’on prové i què té entre les cames. Aquesta gentola que ha tingut valor d’embrutar de mala fe la reputació de Colles i de la ciutat –i el periodisme d’abocador que els abasteix de megàfons i púlpits– no té ni la més mínima punyetera idea de quines coses realment cohesionen les comunitats i les engresquen a tirar endavant, que són les que he esmentat. O potser la seva obcecació partidista i política els fa obviar-ho.
I no només cal tenir valor per a emmerdar la Festa Major i posar en dubte molts pares i mares de Mollet, i, en canvi, absentar-se de molts temes que afecten els nostres infants. No em consta que s’hagin pronunciat sobre la sexualització que fan algunes marques de roba –algunes explotant obrers infants d’altres països, per cert, encara que a aquesta gent els hi rellisqui– quan fabriquen peces de roba per a nenes més curtes i fent que ensenyin més pell. No em consta tampoc que s’hagin referit a cap informe del síndic de greuges sobre els drets dels infants sovint vulnerats o menystinguts i pels quals encara es poden fer més esforços, però potser no m’he d’estranyar: sovint es tracta d’infants en risc d’exclusió social, immigrats, afectats per abusos de segons quines institucions o bé per atacs LGTB-fòbics, cap dels seus vaja. No em consta així mateix que s’hagin preocupat per la situació de la DGAIA i les dificultats que hi ha. Tampoc em consta que s’hagin preocupat de l’Escola d’Educació Especial de Can Vila, suposo perquè es tracta d’assegurar uns estàndards dignes i de qualitat d’educació per a tots els nens i nenes independentment de qualsevol altra característica d’ells. Aquest sí era un fet preocupant pels nens i nenes de Mollet i comarca que era digne de debat i difusió. Però s’ha preferit el mínim esforç d’agafar un bastó, sucar-lo en la pròpia merda, i escampar.
Cal tenir valor per utilitzar els nens i nenes que participen en un acte de Festa Major, i de pas els seus pares i les entitats organitzadores, per interès partidista i fer-ho passar per una campanya de protecció dels menors. Les seves recaragolades ments estarien més preocupades per la sexualitat dels nens i nenes que no pas per ells mateixos, perquè sinó, no soc capaç d’explicar-me com no han fet campanyes per afers molt més necessaris per als nostres infants i no només per la seva sexualitat. I per últim, cal tenir valor per no tenir la més mínima decència i demanar disculpes públiques a les Colles i a la ciutat i callar d’una vegada.
Només espero que Torrats i Morats, amb el ferm suport de les altres entitats de Festa Major i del mateix Ajuntament, seguiran fent com sempre han fet, sense canviar absolutament res ni deixar-se influenciar per la manca d’ètica de qui cerca la notorietat perjudicant gratuïtament els altres.

Edicions locals