Inflació, salaris i pensions

Membre de Mollet en Comú i de la Comissió de Jubilats i Pensionistes de Mollet

La crisi econòmica i energètica està provocant una inflació desbocada que s’està menjant els salaris i les pensions.  Els preus de la cistella de la compra s’han encarit, l’interanual del mes d’agost el 13,8% i l’IPC se situa en el 10,5%.

Cal dir que el Govern de l’Estat no és el responsable que els salaris no pugin, és una responsabilitat dels empresaris a través de la negociació col·lectiva, que malauradament estan enquistats en no voler-los apujar. Per al moment els sous pactats per conveni que afecta 7 milions de treballadores i treballadores pugen el 2,6% molt per sota de la inflació actual.

Mentre les empreses estan repercutint en els seus preus les pujades energètiques per mantenir o incrementar els seus marges de benefici.     

Davant d’això solament queden tres coses: a) Que el Govern de l’Estat segueixi prenent mesures per afavorir als treballadors i treballadores i a les classes mitjanes, b) Que la patronal actuï amb responsabilitat limitant els preus per no contribuir a l’escalada d’inflació i c) Que s’incrementin els salaris perquè no siguin els treballadors i treballadores que paguin de nou el cost de la crisi i, per tant, no s’estengui la pobresa i les desigualtats socials que encara no hem superat després de la crisi del 2003.

El Govern de l’Estat està treballant per augmentar de nou el Salari Mínim Interprofessional, també fa poc en el Congrés dels Diputats a proposta del Govern s’ha aprovat gravar a la banca i a les empreses energètiques en un moment en què estan tenint beneficis desmesurats.

Per altre costat, el Govern reserva 20 milions d’euros per afrontar la pujada de les pensions amb l’IPC, metre Alberto Feijoo diu que el govern no pot pujar les pensions per sobre del 3% o condiciona el seu suport a pujar les pensions al fet que no augmenti el deute. Davant d’això hem de dir-li que va per mal camí, les velles receptes del període anterior que van porta a la pobresa a molta gent, no és el camí.

La reivindicació dels col·lectius de la gent gran, els sindicats de classe, com de les formacions polítiques d’esquerres referent al tema pensions, ha estat la de mantenir el poder adquisitiu de la primera pensió al llarg de la nostra vida i incrementar les pensions mínimes i les no contributives.

La nostra societat produeix suficient riquesa per a fer-ho. La recaptació fiscal espanyola és un 5% inferior a la mitjana europea i un 6,3% en la zona euro. Si s'igualés, la recaptació augmentaria entre  54.000 71.000 milions d’euros anuals. El frau és també molt important, les grans empreses i les grans fortunes paguen pocs impostos.
Nosaltres, la Comissió de Jubilats i Pensionistes creiem que cal defensar a la nostra gent i això es fa amb més ingressos fiscals per fer polítiques socials. El problema de la Seguretat Social no és de despeses, sinó d’ingressos.

Per això seguirem amb la mobilització igual que ho estan fent a molts llocs de l’Estat espanyol, per defensar els nostres drets, les nostres pensions i solidaris amb la resta de treballadors i treballadores perquè tinguin un salari digne per viure decentment.
 

Edicions locals