Una odissea diària

Psiquiatra

És dilluns al matí. En marxa totes les rutines habituals per sortir de casa per anar a treballar amb el temps per arribar a l’hora, amb el pes un pèl feixuc de l’inici de la setmana i deixant enrere la tarda del diumenge.

La primera notícia que destorba els plans i horaris és arribar a l’estació de trens, en aquest cas l’R3 i veure l’andana plena de gent que fa més de mitja hora que hauria d’haver sortit. S’ha anul·lat un tren i el següent, com és costum, arriba amb els deu minuts de rigorós retard. Espanta la gent que s’ha anat acumulant a l’andana i que un cop dalt del tren, un tren curt, ha entrat “amb calçador”. Un noi amb crosses té dificultat per estar dret, però per sort hi ha qui se’n preocupa i qui s’aixeca per deixar-lo seure.

Es podria dir de diferents maneres, però la que em ve al cap és que és una manera fastigosa de començar la setmana, però el pitjor és que molt possiblement serà cada dia.

A la tornada just entrar a l’estació se sent anunciar que els trens de l'R4 circulen amb els horaris irregulars a causa d'una de les moltes incidències a les quals ens tenen acostumats i que com a mínim porten uns 15 minuts de retard. A l'R3 no hi ha ara trens anul·lats ni retards fora norma, però el tren, tren curt, ja va ple. A punt de caure diverses vegades per impossibilitat d’accedir a lloc on agafar-te, una jove m’estira el braç per evitar la caiguda i em demana disculpes perquè m’ha agafat malament (hi ha persones educades). Se senten comentaris: “D'ençà que el bitllet és gratuït els trens van pitjor”; “No s’entén perquè posen trens curts”.

Des que pujar al tren és gratuït i just durant el mateix període, a l'R2 s’han iniciat obres de millora que causen grans pertorbacions en la mobilitat. Potser ens estan prenent el pèl?

Viatjar en els trens de rodalies i també de mitjana distància de la Renfe és una odissea diària, mai saps el que t’espera, i és també patir a la pell aquesta gran falta de respecte cap als usuaris.
 

Edicions locals