L'afer de Dalmases ha sacsejat l’escenari polític recent, i l’obra representada pels actors segueix els patrons habituals a què els polítics ens tenen acostumats. Els periodistes han reconegut que les pressions no són un fet aïllat, sembla que tot encaminat a oferir imatges, m’atreviria a dir que “il·lusions òptiques” als possibles electors.

La crisi esclata amb interessos partidistes, s’atribueix a una campanya de desprestigi polític i potser ho és, en tot cas s’escapa al meu enteniment, com se’ns escapen moltes coses. Dalt de l’escenari, els actors juguen els seus rols per fer-nos veure el que volen que veiem i el desconcert de l’espectador és cada vegada més gran, però ens saben distreure. En aquest cas se’ns distreu d’un tema de fons al que no es fa tanta atenció que és el de la manipulació i l’abús de poder. Sembla que sobre aquest tema no interessa fer-ne rebombori, potser perquè s’extralimita al comportament d’una sola persona i forma part d’un sistema.
L’abús de poder s’exerceix en diferents àmbits i no de manera aïllada ni només en política. No hauria de ser un tema social d’especial rellevància?

Em fa pensar per exemple en l’abús de poder especialment sobre les dones en diferents àmbits que és encara un tema candent. Les nostres lleis persegueixen ara la violència masclista, però no sempre és fàcil de denunciar. Malgrat els avenços de la societat en aquest aspecte hi ha reminiscències de les quals ens costarà lliurar-nos. A part de les situacions d’abús de poder, humiliacions, devaluacions, hi ha les mostres subtils de masclisme de la vida quotidiana que es troben arreu: en la comunicació, en les bromes i acudits, en les lletres d’algunes cançons, o en el fet de regalar estris de cuina a les dones en les dates assenyalades, entre molts d’altres. L’impacte de l’educació rebuda és tan intens que a vegades són les mateixes dones qui els toleren i perpetuen.

La detecció d’aquestes actituds i l’educació en el seu rebuig, per part de dones i homes, hauria de ser fonamental, possiblement començant per l’entorn familiar i seguir cap enfora.
No ens distraguem doncs d’estar atents, als abusos de poder, a la manipulació, com a pràctica instaurada, a la que sovint es gira la cara per no veure.