COP 27

A Sharm El Sheikh està en marxa l’enèsima cimera sobre el canvi climàtic. S’auguren dies de bones paraules i millors propòsits, reunions plenàries, bilaterals i multilaterals per arribar, probablement com en edicions anteriors, a declaracions contradictòries, a objectius per d’aquí deu, vint o trenta anys i a acords que s’incompliran arreu. Amb aquestes mateixes paraules començava la columna d’aquest periòdic ara fa un any; només he substituït el nom de Glasgow pel de la ciutat egípcia.

Cíclicament, sentim les mateixes notícies: els estudis i les evidències  que ens mostren la ciència, les ONG i la realitat, les bones paraules de mandataris que omplen els fòrums mundials i els negacionistes de torn. Mentrestant, les grans corporacions internacionals i les grans fortunes pinten les seves façanes d’ecologia per fer veure que canvien i camuflar millor els desorbitats guanys. Cada any informacions similars amb canvi de protagonistes.  Avui comparteixen portada dos titulars: El fum dels cotxes omple les UCI dels hospitals d’infants  i Ayuso titlla l’emergència climàtica de gran estafa. L’any passat la denúncia pública i mediàtica tenia com a protagonista la sueca Greta Thumberg, enguany les accions de militants climàtics entorn d'obres d’art als sacralitzats museus farceixen de colors el gris panorama que se’ns presenta.  Salten totes les alarmes en forma de sequeres extremes i persistents en uns indrets, mentre en altres, les pluges provoquen grans inundacions i els incendis devastadors sovintegen cada vegada més. Salten les alarmes, però com a humanitat seguim fent la viu-viu.

A l’actual conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic s’està posant en evidència, altre cop, com les grans potències causants de la crisi climàtica no es comprometen a revertir el model econòmic que l’ha provocat, ni a pal·liar els efectes als països empobrits que pateixen sequeres, incendis i tempestes cada vegada més grans. Per contra, els suposats ajuts dels països rics i altres organismes per afrontar els efectes del canvi climàtic tenen forma d’uns crèdits, que no fan sinó incrementar la pobresa i la dependència dels països receptors. El principal donant de crèdits és el Banc Mundial, dirigit per un director nomenat per Trump, tota una declaració de principis. Veus expertes afirmen que ja ens trobem dins de la sisena gran extinció del planeta, aquesta vegada provocada per la mateixa humanitat.  Una extinció que només es pot frenar si canviem radicalment les prioritats de consum i d’oci i forcem els governs i les grans corporacions a canviar les regles de joc.

 

Edicions locals