La setmana passada obria la portada d’aquest diari la possibilitat de recuperar l’espai de l’Illa de Mollet per tornar a tenir cinema a la ciutat, després de 15 anys des que van tancar els 6CinemesMollet. De fet, és una de les nostres principals propostes aquesta campanya i això no és perquè sí, sinó perquè escoltem a la gent de Mollet i les seves necessitats i sabem que aquesta és una de les seves reivindicacions. Ens estimem la cultura, en tots els seus vessants i estem convençuts que la nostra ciutat mereix tenir una oferta cultural més àmplia que ha d’incloure el cinema.

A més, cal revertir la degradació de tot aquest espai de l’Illa, amb un forat que cada dia que passa és més decadent, i que un nou espai cultural i de cinema torni a revitalitzar tota la zona; o algú creu que la solució és seure a esperar que s’enfonsi?

Davant la il·lusió que està generant aquesta proposta, des del govern de la ciutat del PSC i Canviem estan dedicant esforços per desacreditar-la, segurament perquè necessiten justificar el no haver fet res durant tots aquests anys. En aquest sentit, feien públiques unes dades, suposadament d’un informe del 2016, on xifraven la compra i reforma dels cinemes en 3 milions d’euros. Però cal dir que a dia d’avui, més enllà d’una magnitud aproximada, no se’n pot saber el cost exacte. Dependrà de les negociacions en el moment de comprar l’espai i dependrà del que s’hi faci finalment.

Però si la idea era dir que no és un projecte viable, el que ha quedat clar és precisament el contrari, vistos els 9 o 10 milions d’euros amb què es xifra el nou equipament cultural proposat a la Teneria, o el cost de totes les propostes electorals d’obres del programa del PSC (que fins ara no han fet, però que queden molt bé com a promeses, novament).

Per altra banda, els exemples dels Cinemes Edison a Granollers o del Cinema Esbarjo a Cardedeu, molt a prop de Mollet, ens demostren que les sales de cinema municipals són viables i exitoses.

També hem sentit dels socialistes molletans que “no pertoca a l’administració pública invertir en coses que toquen als privats” i que “el cinema és una cosa del passat”.

Em semblen increïbles les dues afirmacions. Pel que fa a la primera: algú pot entendre que les pistes de gel i els festivals musicals siguin cosa de l’administració pública i el cinema no? Una mica de coherència sisplau.

I responent a la segona: senyora Dionisio, senyor Broto, el cinema no és una cosa del passat, serà el futur si les molletanes i els molletans ho volen. Si només seiem a esperar que les coses passin, o no passaran mai o quan passin no seran les que necessitem.

Perquè el futur que volem i mereixem el construirem amb idees i lideratge i recuperar el cinema a la ciutat n’és un molt bon exemple.